Ariadna

Ariadna Papió Carrasco (Barcelona, 1969). Formada al Studio Berçot de Paris en disseny de moda, vestuari de cinema i espectacle (1992-94). Posteriorment, va realitzar estudis de fotogràfia a l’International Center of Photography (1996 i 1998) i de cinema a la Film/Video Arts School de Nova York (1998).

 

Ha dissenyat el vestuari per a les pel.lícules La Niña de la Comunión dirigida per Víctor Garcia (Spain 2021), 70 Binladens (Espanya 2018) i Gernika (Espanya 2016) dirigides per Koldo Serra (nominació per al millor vestuari als Premis Gaudí 2017), The Evil that men do (Espanya 2015) dirigida per  Ramón Termens, Insensibles (Espanya/França/ Portugal 2011) dirigida per Juan Carlos Medina, El Callejón (Espanya/Colòmbia 2011) dirigida per Antonio Trashorras, ¿Para que sirve un Oso? (Espanya 2011) dirigida per Tom Fernández, Bruc: la llegenda (Espanya 2010) dirigida per Daniel Benmayor (Premi Gaudí 2012 al millor vestuari), Agnosia (Espanya 2010) dirigida per Eugeni Mira (nominació per al millor vestuari als Premis Gaudí 2011), Camera Obscura (E.U.A. 1999) dirigida per Hamlet Sarkissian i Mecàniques Celestes (França 1994) dirigida per Fina Torres. També per a la part del rodatge a Barcelona de les pel.lícules Mapa de los sonidos de Tokio (Espanya 2009) dirigida per Isabel Coixet i Los Condenados (Espanya 2009) dirigida per Isaki Lacuesta.

 

També ha dissenyat el vestuari del video del grup musical Kebyart Ensemble i de diversos espectacles de les companyies de dansa contemporània Àngels Margarit / Mudances (2000-2014), Compañía Nacional de Danza (2011), Lanònima Imperial (2006-2011), Mal Pelo (2005) i Nats Nus / Toni Mira (2005) i de la companyia de circ-teatre Théatre à Bâtir (França 1994-95).

 

A més ha treballat com a ajudant de figurinista i/o de supervisora de vestuari a les pel.lícules Haywire (U.S.A 2011) de Steven Soderbergh, Sa Majesté Minor (França/Espanya 2007) de Jean Jaques Anaud, El Perfum: història d’un assasí (Alemanya 2006) de Tom Tykwer, Les Parents Terribles (França/ Espanya, 2004) de Josée Dayan, Lo Mejor que le puede pasar a un Cruasán (Espanya, 2003) de Paco Mir, El Embrujo de Shangai (Espanya 2001) de Fernando Trueba, i Gaudi Afternoon (E.U.A. 2000) de Susan Seldeiman; i de les series de televisió o plataformes digitals Palomino (Anglaterra 2022) d'Iram Haq, Genius S2 Picasso (E.U.A. 2018) de Kenneth Biller, Emerald City (E.U.A 2017) de Tarsem Singh, Gomorra (Italia 2014-16) de Stefano Sollima,  Tren Hotel (França/Espanya 2006) de Josep Mª Guell, L’Ombra d’un crim (França/Espanya 2005) de Jean Sagols i S-Club 7 (E.U.A. 2002) de Jonathan Winfrey.

 

I ha treballat d’estilista de moda per a les publicacions El Dominical de El Periódico i La Vanguardia Magazine, així com per a catàlegs de moda com Miró Jeans i Mit Mat Mama… i de diversos anuncis televisius, entre d’altres Coca-Cola 2014, Evax, Fiat Punto, Nesquick, Citroën Shara… (1997-2014).

 

Parla amb fluïdesa anglès, francès, espanyol, català, i té nocions d'italià i alemany.

 

Ariadna Papio Carrasco

Tel (+34) 610 475 468

aripapio@hotmail.com